Apuntes

Un llamado Grup d’opinió d’Arquitectes publica hoy en el Diario de Mallorca el siguiente artículo:

Manacor

Si ens demanassin què trobam de Manacor, es probable que molts de nosaltres abans de contestar pensassim que és una ciutat lletja i poc acollidora, sense massa atractiu. I si, per justificar aquesta opinió tan negativa, fessim memòria, recordaríem la manca de zones verdes, les façanes sense acabar, els bucs a mig fer, les voreres estretes, els carrers sense arbres, els edificis de deu pisos al costat de plantes baixes… En definitiva, un conjunt d´imatges que justifiquen aquella primera impressió.
És difícil trobar una única causa d´aquesta situació actual. Hi ha qui ho atribueix a què la gent de Manacor te él costum de sortir del poble per passar el temps lliure i els dies de vacances, i que tot el que falta allà (els parcs i passejos, les terrassetes i els jardins, els cafès i l´ambient) ho van a cercar a fora.
D´altres ho atribuïran en bona part a la normativa urbanística vigent, totalment obsoleta i insuficient per a les necessitats actuals del municipi.

Davant aquesta situació, hi havia l´esperança que en la redacció del nou Pla General d´Ordenació Urbana, es tendrien en compte les necessitats reals del municipi, que es farien propostes concretes de millora de la ciutat, que qualcú s´hauria fet la pregunta “Quina ciutat volem?” i en cercaria les respostes. Però no ha estat així i ens trobam que el nou PGOU, que ara ha estat aprovat inicialment, es limita a complir amb al mínim necessari per poder adaptar-se al Pla Territorial Insular i altres lleis supra-municipals, però presenta mancances molt greus.

Les més significatives són
- No planteja un projecte unitari per a la ciutat que articuli el teixit urbà i doni connectivitat al viari. Es limita a fer afegits poc cohesionats. Proposa, per exemple, creixements residencials i de serveis mes enllà del curs del desviament del torrent, una autèntica frontera de gran fondària i amplària quasi insalvable si no és amb grans ponts.
- Promou una ciutat zonal en lloc de la ciutat compacta pròpia de l´urbanisme mediterrani històric. Això fomenta el desplaçament en cotxe i no potencia la vida al carrer, ni un espai públic que hauria de ser amable, divers i plural.
- Preveu creixements excessius de zones industrials i de serveis, que es limiten a exhaurir allò permès per les lleis, sense tenir en compte de quina forma seran els seus marges ni la façana que es generarà en la ciutat. Així els principals accessos de la ciutat, Palma, Felanitx i Arta, s´hauran de fer travessant llargs polígons industrials. El mateix passarà amb el tren que en la seva arribada deixarà la imatge idíl·lica dels camps per la dels darreres d´un polígon, situació que podria arribar a ser tan desastrosa com la del tren de Sóller quan travessa el polígon de Son Castelló a Palma.
- No s´ha inclòs la revisió del catàleg, marginant elements de riquesa patrimonial molt evidents (Na Camel·la, edificis industrials…) i també, ara que es parla tant de paisatge, zones d´un gran valor paisatgístic i etnològic com són les antigues pedreres de son Jaume Andreu que quedaran enterrades davall la costosa i complexa urbanització d´un polígon industrial.
- No hi ha un plantejament global d´eixos verds o cívics que connectin equipaments i barris per millorar l´accessibilitat dels vianants. El nou PGOU només defineix el traçat del viari com alineacions de carrers amb una certa connectivitat que en alguns casos ni tans sols respecta els traçats dels antics camins d´entrada a la població.
- No inclou anàlisi ni propostes específiques per al casc antic, la zona emblemàtica de qualsevol ciutat europea, actualment amb problemes molt concrets però amb un enorme potencial.

Però encara hi som a temps. Partint de l´anàlisi exposat i tal com també han expressat nombrosos col·lectius, es fa necessari plantejar millores en el nou PGOU, millores que tenguin en compte per damunt de tot, el ciutadà i el sentit unitari en la planificació, i també l´element patrimonial i paisatgístic (tenint en compte la topografia, i preveient en tres dimensions la nova configuració urbana).